dijous, 24 de setembre del 2015

Boletes de coco i cacau amarg


Aquí tenim boletes de coco empolsinades amb cacau amarg. Només estan fetes amb tres ingredients. Com sempre, senzilles, ràpides de fer, bé de preu i no cal dir-ho, molt bones.

Amb les proporcions d'aquesta recepta sortirà un pes d'aproximadament 480 g.


Ingredients:
1 = 200 g coco ratllat
2 = 200 g de sucre
3 = 80 g clara d'ou
Posarem el coco ratllat amb un cassó.
I també el sucre.
Barrejarem el coco i el sucre amb una espàtula de fusta. 
 Hi afegirem les clares.  
Ho tornem a barrejar fins que quedi una pasta.  
I ho courem a foc lent, remenant sense parar, amb suavitat, rascant el fons del cassó per a que no es torri.
Aquest cassó té el fons gruixut i va molt més bé a la hora de coure perquè no es torra tant com si fos prim. També va molt bé que la rodona del foc sigui més petita que el diàmetre del cassó, que no escalfi molt la vora, i així amb la rasqueta només haurem de rascar el centre per a què no es torri.
Anem fent uns 5 minuts fins que tinguem una pasta enganxosa. La pasta quedarà calenta però es pot manipular bé.
La traurem del foc i amb les mans una mica humides d'aigua, farem boletes d'uns 12 g cadascuna . Les posarem sobre paper de forn que tindrem sobre una safata.   
I es van coent.
En aquest punt us vull dir una cosa: normalment quan fas una entrada mai surt bé a la primera, sempre surten, petits problemes, coses noves. Aquesta l'he fet tres vegades, la primera vegada ho veia tot ben clar. Doncs faig la segona amb les fotos definitives. Tot anava de primera, però a l'hora de coure, per a què tinguessin una ombra de color i estiguessin toves de dintre, s'havien de coure 6 minuts. Passen els 6 minuts i eren blanques igual com quan les havia entrat. La temperatura la tenia bé..., què has fet malament, Ramon, si la primera vegada m'havien quedat perfectes?, per què aquesta vegada no ? De seguida vaig veure l'errada, ben clara: Per a què en fer les fotos es veiés bé el termòmetre, vaig posar la safata en un dels suports del forn més avall que la primera vegada i estava més separada de les resistències de dalt. Per això no quedava bé!. Ara que s'acosta el temps de fer els panellets, això us pot ajudar a l'hora de coure'ls. Coure al forn no és posar la safata, tancar la porta, tant de temperatura, tants minuts i ja ho tenim cuit. Per a que quedi bé s'hi ajunten un munt de coses.....

Tindrem el forn calent a 200ºC, les resistències enceses a dalt i a baix, i coure 6 minuts sense ventilador.


Passat aquests temps les he tret del forn i les deixo refredar.
Quan han estat fredes les he empolsinat amb cacau amarg i les he posat dintre càpsules de paper de color.   
Es veuen maques i a més són boníssimes.


Espero que us agradi! Us animo a fer-les i passar una petita estona fantàstica fent aquesta recepta.
Ja tenim una altra de les peces per fer una bona safata de rebosteria.



dijous, 17 de setembre del 2015

Barretets, anys 1960


Avui farem barretets, una pasta seca, dolça i de textura fina. Està feta només de clara d'ou i sucre, a punt de merenga, i pinyons per adornar. Els farem en càpsules de paper. No són unes postres d'un gran àpat, sinó per acompanyar el cafè o per berenar.

Tenen un pes de 12 g cadascun.

Ingredients:

1 = clara ou (merenga)
2 = sucre (merenga)
3 = pinyons
4 = càpsules de paper
Posarem les càpsules de paper sobre paper de forn, que tindrem sobre una safata.
Aquí tenim el merenga, amb les mateixes proporcions que podeu veure a la recepta.
L'he posat en una mànega amb broca llisa de 25 mm.
Amb la mànega formem els barretets en les càpsules.    
S'adornen amb els pinyons.
I es van coent.
Tindrem el forn calent a 150ºC. En ser la safata gruixuda els primers 12 minuts només tenia enceses les resistències de la part de sota. Després a dalt i ha baix (com sempre, això ens pot anar molt bé per altres coses en el moment de coure: el gruix de la safata l'hem de guanyar encenent el forn a dalt o a baix). La safata freda el farà baixar a uns 130ºC. Aquesta serà la temperatura que hem de tenir durant el temps de coure 60 minuts. Heu de pensar que una petita pujada de escalfor cap el final ja l'hem fotuda.


Quan han passat els 60 minuts del temps de coure, he apagat el forn i els he deixat a dintre 60 minuts més, amb el forn tancat (he anat a passejar i quan he arribat faltaven pocs minuts i quan ha fet l'hora, els he tret.)
 I he fet les ultimes fotos.



Aquests barretets els fèiem als anys 1960. Se'n feien molts i sortien molt bé de preu: els venia a 50 cèntims de pesseta cadascun. A la tarda, quan sortien els nens i nenes del col·legi, els venien a comprar per berenar. En fer-los, el problema pot ser el temps de coure, que és una mica llarg, però per a què quedin bons s'han de coure amb poca temperatura. Nosaltres els posàvem en el forn cap el final de tot, quan la temperatura del forn no era molt alta, i mentre s'anaven coent, fèiem altres cosses. Els que llegiu això i sou de Banyoles, estic ben segur que recordareu aquests barretets.


Feia molts temps que volia fer aquesta entrada i estic molt i molt content de com han quedat. Això és cosa fina. 


dijous, 10 de setembre del 2015

Prussians de merenga, (ll)


Quan vaig fer la entrada dels prussians de merenga, (l), ja fa uns quants dies, vaig dir que els faria també individuals. Doncs aquí els teniu. Són molt més senzills i ràpids de fer, però igual de bons. Per als que els agrada la merenga tenen unes postres ben bones. Per fer-los necessitarem merenga i la base de pasta de full.

Tenen un pes cada un de 70 g.

Ingredients:
1 = Pasta de full (una làmina de 275 g fresca que compro al supermercat)
2 = Sucre
3 = 1 ou
Amb farina he empolsinat una mica la fusta de treball, he posat la làmina a sobre. Feia 370 mm x 250 mm, per uns 3 mm de gruix. Si és més gruixuda s'estira amb l'ajuda d'un corró.
Amb un regle i un ganivet he afinat els costats i amb un metre l'he marcat i l'he tallat per la meitat. N'he fet 12 trossets i he mirat que quedessin tots iguals, de 120 mm x 60 mm.
He posat l'ou en un vas, l'he batut i amb un pinzell ho he pintat.
He posat 6 trossets sobre un paper de forn i sobre una safata.
Els altres els he ensucrat.
Amb la punta del ganivet punxem una mica la massa per a què al coure no faci muntanyetes i ens quedi planera.
I es van coent.
Tindrem el forn calent a 200ºC. En ser la safata gruixuda, durant els primers 8 minuts només tenia enceses les resistències de la part de sota. Després a dalt i a baix (això ens pot anar molt bé per altres coses en el moment de coure: el gruix de la safata l'hem de guanyar encenent el forn a dalt o a baix). La safata freda el farà baixar a uns 170ºC-160ºC. Aquesta serà la temperatura que hem de tenir durant el temps de coure.


Després d'uns 18 minuts: les 6 del costat dret tenen més color: són les ensucrades.
Les que no tenen sucre les posarem a la part de sota.
Aquí tenim la merenga, amb les mateixes proporcions de la recepta.
L'he posat en una mànega (mireu com s'aguanta en la cullera. Això vol dir que anem bé)
Amb la mànega he posat la merenga a la part de sota.
He posat els trossets ensucrats a sobre.
Els he tornat a ensucrar amb sucre fi.
I fem les últimes fotos.



Amb la merenga, ingredient que tenim mig abandonat, podem fer un munt de coses i les farem a poc a poc i amb bona lletra.

 N'ha sobrat una mica..., què n'he fet ? doncs proves per fer la  propera entrada.


dijous, 3 de setembre del 2015

Ulleres de pasta de full amb formatge


Avui farem ulleres de pasta salada per pica-pica, amb pasta de full feta amb mantega i formatges.

Amb les proporcions d'aquesta recepta sortirà un pes d'aproximadament 180 g.

Ingredients:
1 = Un tros de massa de pasta de full 170 g.
2 = 100 g de formatge ratllat per fondre i gratinar.
3 = 25 g de formatge en pols.
Elaboració:
Aquest és el tros de massa de pasta de full feta amb mantega. Està sobre una safata d'inoxidable posada al revés i freda (l'he posat unes hores abans a la nevera). Aquesta serà la nostra taula de treball.
Amb un corró estirarem la massa.  
En estirar la massa no s'ha d'enganxar a la taula de treball. Si s'enganxa es nota; aleshores s'aixeca amb l'ajuda del corró i s'empolsina una miqueta.
L'altre costat.
Ha quedat un rectangle d'uns 230 mm x 270 mm i uns 3 mm de gruix. En un vas hi he batut un ou i amb un pinzell la pintem de sobre i així el formatge s'hi enganxarà.
Amb la mà posem formatge ratllat i en pols a sobre, apretant una mica per a que s'aguanti.
Amb l'ajuda del corró donem la volta a la massa i amb el pinzell i l'ou batut es torna a pintar.
L'altre costat també hi posem els formatges i s'apreten.
Amb les mans cargolem el costat de dalt fins a la meitat.
I també la el costat de baix. Quan he arribat a aquest punt he posat la safata amb la massa a la nevera uns 45 minuts per a què es refredi i així es talla molt i molt més bé. (les presses no són bones per fer pastisseria.)
Amb un ganivet ben fi tallem tallem trossos uns 7 mm de gruix.
Posem els trossos sobre paper de forn que el tindrem sobre una safata, una mica separats per a que no es toquin.
I es van coent.
Tindrem el forn calent a 200ºC. En ser la safata gruixuda els primers 8 minuts només tenia enceses les resistències de la part de sota. Després a dalt i ha baix (dic això per què ens pot anar molt bé per altres coses en el moment de coure: el gruix de la safata l'hem de guanyar encenent el forn a dalt o a baix). La safata freda el farà baixar a uns 170ºC. Aquesta serà la temperatura que hem de tenir durant el temps de coure.


Han quedat ben cuites.   
T'han de un costat.
Com de l'altre.

També es poden fer amb la massa que venen al super, congelada o fresca. En no portar sucre son molt  i mot fàcils de fer. 

Ara ja toca pensar en la propera entrada.