dimarts, 26 de juny de 2012

Coca de brioix massapà i pinyons


Avui farem una coca de brioix, massapà i pinyons. Quan era molt jove, als anys1960, feiem aquesta coca: venien els pagesos a la pastisseria i ens portaven la farina, els ous, el sucre... i volien que nosaltres la fessim. Llavors la venien a buscar i marxaven contents i feliços amb la seva coca. Doncs va, anem per feina.
Amb les proporcions d'aquesta recepta sortirà una coca d'aproximadament 1350 g.

Ingredients:
1ºElaboració
250 g de farina de força.
150 g d'aigua.
10 g de llevat.
Per començar es posa la farina l'amassadora. Escalfarem l'aigua a 30ºC la tirarem en una tassa on ja hi tindrem el llevat i el desfem amb una forquilla.
Es tira dintre a l'amassadora i es treballa la pasta a velocitat lenta 10-12 minuts. Al final s'hi posa l'oli d'oliva.
Quan estigui ben amassat, es posa sobre la fusta de treball empolsinada de farina. S'aixafa amb les mans, doblegant els costats cap al mig i donat-li forma rodona. Es posa la massa en un bol (unes tres vegades més gros que la massa) amb una mica de farina.
Es tapa amb un plat i es deixa reposar a la nevera durant 12 hores, més o menys.
Després de 12 hores.
Massapà
Ingredients:
140 g de farina d'ametlles.
70 g de sucre.
80 g d'aigua.
Es posa l'aigua i el sucre en un cassó, aquest al foc i es deixa bullir a 96ºC tot remenant amb una cullera.
Quan el sucre està al punt, s'hi tira de cop la farina d'ametlles en el mateix cassó, es treu del foc i es barreja ràpidament amb una espatula de fusta.
A l'hora de pintar la coca s'hi pot afegir una mica d'aigua i es remena amb un pinzell per a què sigui fluid.
Ingredients:
2º Elaboració:
250 g de farina de força.
100 g de sucre.
50 g de mantega /o greix de porc
2 ous
1 llimona rascada.
1 g de sal.
4 g d'oli.d' oliva. 
poca aigua, segons la textura de la pasta.
Es posen tots els ingredients, menys la farina i l'oli d'oliva en el bol de la amassadora i amb un batedor de mà es barregen.
Es posa el bol a la amassadora i s'hi afegeix de mica en mica la farina i la massa que tenim del dia abans. Si cal s'hi afegeix una mica d'aigua a poc a poc (compte de no passar-se). Es treballa a velocitat lenta uns 10-12 minuts fins que quedi uniforme i al final s'hi posa l'oli d'oliva.
Quan estigui ben amassat, es posa sobre la fusta de treball untada d'oli. S'aixafa amb les mans, doblegant els costats cap al mig.
I li donarem forma rodona.
La posem en un bol i aquest en al forn, que tindrem a 30ºC.
Després de 30 minuts.
 
Es posa la massa sobre la fusta de treball untada d'oli i amb l'ajuda d'un corró untat d'oli s'estira i se li dona foma de coca.
Amb un pinzell i posem el massapa.
Amb la ma i posarem els pinyons, els apretarem un mica. (Per comptes de pinyons s'hi pot posar granet o palet d'ametlles, surten més bé de preu)
He posat la safata al forn a llevar a 30ºC amb un cassó d'aigua bullint a sota.
Després de 60 minuts (són mesures orientatives, el temps de llevar és molt i molt important).
Vaig treure amb molt de compte la safata del forn, vaig engegar el forn que quedés a 200ºC.Vaig ensucrar la coca i amb un colador n'hi poso de fi.
Vaig posar la safata amb molt de compte al forn. En ser freda va baixar la temperatura a 170ºC, sense ventilador.
Despres de 12 minuts (foto feta per devant del vidre), mireu com s'ha inflat! és una meravella!!!!
Després de 25 minuts. Vaig estar tot aquest temps pendent del forn, amb un ull mirava el termòmetre i amb l'altre el rellotge i quan girava el cap controlava el color de la coca. Això és disfrutar de la feina que fas.



Aquí ja la tenim feta. Han passat molts i molts anys de quan la feia i durant aquest temps ha plogut molt..., amb una paraula ha canviat tot. Però la coca segueix igual com era, la mateixa de sempre, d'aquells anys 1960, senzilla de fer, bé de preu, maca, però sobre tot, molt i molt bona.

dimecres, 13 de juny de 2012

Coca de Sant Joan



Avui farem la coca de Sant Joan, de brioix, crema fruita, pinyons, i granet d'ametlla. Dissabte passat vaig fer aquesta coca de Sant Joan que veieu a la foto per una colla d'amics que em varen convidar a sopar per celebrar que dos amics de Galícia estaven aquí a Banyoles, en Ramon i la Conxita. Jo que sempre sóc el responsable de fer les postres, els vaig portar aquesta coca i així aquest postre va tenir un final feliç i maco entre amics.

Amb les proporcions d'aquesta recepta sortirà una coca d'aproximadament 1100 g. Millor fer-ne dues de més petites o dividir els ingredients.

Ingredients:
1º Elaboració:
250 g de farina de força.
150 g d'aigua.
10 g de llevat frecs (Levital)
Per començar es posa la farina l'amassadora. Escalfarem l'aigua a 30ºC la tirarem en una tassa on ja hi tindrem el llevat i el desfem amb una forquilla. 
Es tira dintre a l'amassadora i es treballa la pasta a velocitat lenta 10-12 minuts. 
Quan estigui ben amassat, es posa sobre la fusta de treball empolsinada de farina. S'aixafa amb les mans, doblegant els costats cap al mig i donant-li forma rodona. Es posa la massa en un bol (unes tres vegades més gros que la massa) amb una mica de farina. 
Es tapa amb un plat i es deixa reposar a la nevera durant 12 hores, més o menys.
Després de 12 hores.
Ingredients:
2ºElaboració:
250 g de farina de força.
100 g de sucre.
50 g de mantega (o greix de porc)
2 ous.
1 llimona rascada.
1 g de sal.
4 g d'oli d'oliva.
poca aigua, segons la textura de la pasta.
Es posen tots els ingredients, menys la farina i l'oli d'oliva en el bol de la amassadora i amb un batedor de mà es barregen.
Es posa el bol a la amassadora i s'hi afegeix de mica en mica la farina i la massa que tenim del dia abans .Si cal s'hi afegeix una mica d'aigua a poc a poc (compte de no passar-se). Es treballa a velocitat lenta uns 10-12 minuts fins que quedi uniforme i al final s'hi posa l'oli d'oliva. (Jo hi he posat dues cullerades més de farina perquè quedava massa clara).

Quan estigui ben amassat, es posa sobre la fusta de treball untada d'oli. S'aixafa amb les mans, doblegant els costats cap al mig.
I li donarem forma rodona.
La posem en un bol i aquest en al forn, que el tindrem a 30ºC.
Després de 30 minuts.
Es posa la massa sobre la fusta de treball untada d'oli i amb l'ajuda d'un corró untat d'oli s'estira i se li dona forma de coca.
Vaig agafar mides del forn i vaig fer una safata inoxidable. Així queda el màxim de grossa. La posem sobre la safata de forn; en un vas s'hi posa un ou es bat amb una forquilla i la pintem de sobre.
S'adorna amb fruita confitada al centre. Amb una mànega pastissera s'hi posa la crema pastissera (250 g de llet, 16 g de maizena), s'hi posen les cireres, pinyons, granet de ametlla. 
He posat la safata al forn a llevar a 30ºC amb un cassó d'aigua bullint a sota. 
Despres de 60 minuts (són mesures orientatives, el temps de llevar és molt i molt important )
Vaig treure amb molt de compte la safata del forn, vaig engegar el forn que quedés a 200ºC. Vaig ensucrar la coca i amb un colador n'hi poso de fi. 
Vaig posar la safata amb molt de compte al forn. En ser freda va baixar la temperatura a 170ºC, sense ventilador.
Aquí va coure 22 minuts. Vaig estar tot aquest temps pendent del forn, controlant la temperatura a 170ºC, ni més ni menys. A qui li agrada de fer pastisseria i veu un espectacle com aquest, el que passa a cada moment a dintre al forn: primer es va inflar, després va començar a agafar color, es va torna a inflar i aquest color va augmentant fins arribar al final. Això és fantàstic!!!!.
És igual com veure sortir el sol al matí, darrera una petita muntanyeta. Comença a sortir la llum, després la rodoneta i aquesta rodoneta va augmentant fins arribar al final, amb aquella brillantor que fa. Això també és fantàstic!!!!. 
 



Aquest trosset el vaig donar a la meva amiga Conchita i li vaig dir sempre podràs dir que aquest trosset me l'he menjat jo. La Conchita és molt de la broma i ens fa riure amb els seus acudits. Vàrem passar una molt i molt bona estona, perquè el que interessa és viure el dia a dia, que el demà ningú l'ha vist!!!!

I aquí hem arribat el final. Us dic que és molt i molt bona, i el secret per a que quedi bé és fer-la, fer-la moltes i moltes vegades. Si la feu i no us queda bé, penseu amb mi que també m'equivoco, i quan faig algun error agafo una emprenyada i penso que bé que estaries assegut al sofà mirant la tele... Però quan veus que el que fas et queda bé, és molt i molt més fort, et dóna ànims per tirar endavant i ganes de fer-ho cada dia millor.